Des de que a finals del segle XIX Edison va trobar la manera de preservar el so en un solc, la humanitat s'ha afanyat a esprémer totes les possibilitats d'aquest descobriment. La relació entre discs i jocs de taula, dos mitjans que van tenir una eclosió simultània, va sorgir ben aviat de forma natural. Tanmateix, aquesta relació ha estat marginal, gairebé furtiva, en el sentit que no ha estat, ni de bon troç, la preocupació principal de cap de les dues indústries, ni la del disc ni la del joc.

Tot i això, aquesta relació subterrània s'ha mantingut al larg dels anys i ha produït uns híbrids curiosos, extranys, a mig camí entre dos mons. Com els éssers mitològics, mig-homes mig-animals, trobarem aquí unes peces fascinants que no acaba de saber-se si són més aviat discs amb joc o jocs amb disc.

Anki Toner, músic, comentarista i col.leccionista, ens porta algunes d'aquestes peces, extretes d'una col.lecció més àmplia d'objectes gramofònics. Per analogia amb la fonografia, que estudia la gravació del so (i per extensió el so gravat, és a dir el so contingut en els discs), la gramofonia és l'estudi dels discs en tant que objectes, i de les nostres actituds i relacions envers ells.